1. ENSORRANT CASTELLS

Com el jove Cató
Qui es tirà sobre
La seva espasa
Fart de tot contra tots

L'acte de pagar, l'aflicció més molesta
que heretàrem dels dos lladres del fruiter
Pesat es el jou que no deixa cavalcar
cap a les portes de l'absurd

Terra cremada al meu pas,
Ensorrant castells
Castigat com Prometeu
que el meu ser perduri
en els teus malsons


2. SANG I SUTGE

Ocell de paper cremant
Volant en un cel mort
En un cel roig

Reflex permanent
De rius que van plens de sang
Tenyint l’últim hivern
En que l’home aixecarà el cap

I és un cavall mort
Sense estreps, galopant
Cap a un barranc profund
Sang i sutge al final...
I callaran les 7 trompetes
Les 7 goles

Tinguem-ho tots ben coll avall
Mira com riuen els de dalt
Ara s’entén la condició de mortals
Sang i sutge al final


3. LA TOMBA DE L'ÓS

Impossible de trobar solcant els set mars
Ni amb el design de vèncer el mal
Tot depèn del prisma o mirall
I escrutar camins, cavernes més negres que un corb

-Qui és l’ósserp?
-Més vell que les llegendes
-Més dur que el pas del temps

El dia que aparegui
Estarem tots confinats
A Dins la tomba de l’ós


4. BÈSTIA CEGA

Secant els mars
Sembrant la terra amb sal
Tala els ossos
Es banya amb sang
Difícil veure’l
Reflexat en un mirall

Amb ulls morts i 100 corbs al voltant

La pedra es fon
Sota la pira de morts
S’hi fon la pedra,
S’hi fon la vida!

Tots podem ser engolits per la bèstia
Amagant la misèria No n’hi ha prou
Per vislumbrar el camí
Marcat per l’ós


5. HERETANT ENEMICS

Diuen que el temps és etern
I que ho cura tot
Però és ben cert que
Dia rere dia hi vaig més coix

Heretant ferides de companys caiguts
Enemics disfressats amb pell de corder
Negres! Pensaments
Lletres! Que apunten ben clar
Llisten! Sense pesar
Enemics! Un únic destí

I dels del crani sèptic
N’heretarem els enemics


6. CLOT O CARNER

Milers cauen rendits
Sense epitafi
Clot o carner?!

Cap obituari que recordi
Cap pedra que amagui
Els ossos mortificats
Reescrivint la història
Cap obituari que els recordi
Cap pedra que els sepulti

Ramats de bous llauren el tros
Hi surten pedres, hi surten cranis

No volien escoltar els morts
I no els deixaren ni les dents

Els morts no parlen però se’n sent
Una buidor que recorda que no estem sols
I als tretze vents fuig la negror
Cap pedra o obituari, clot o carner!


7. LA TARDOR DELS MARTIRS

La malaltia més gran sembrada arreu
Cultivada a la tardor, collida amb gel
En la terra extenuada ja no hi creix res
La malaltia més gran sembrada arreu

És la tardor dels màrtirs

En caixes sota el sòl es corrompen
Gestes, idees, que un dia caminaren
Perdut el planisferi amb tots els sots coberts
Queda aguardar que els morts recullin amb mans negres
Els fruïts podrits

Amb total! Certesa!
Qui te més fam romandrà
Alimentat! D’aquest fruit d’hivern
Amb ulls morts! I 100 corbs!
Es la tardor dels màrtirs


8. LES 67 LLUNES DE JÚPITER

Aquella llum farcida d’amants
Que amb recel es miren de reüll
Equidistants entre el delit i el buit
Preses de sentiments... sofisticats
67 llunes de Júpiter
67 amants de l’astre

També els deus pateixen els infortunis, dels humans
Doncs dia rere dia veuen el temps passar, sense avançar

No hi ha millor mirall
Que el buit del univers