FILLS DEL XÚQUER

Fa molt de temps de quan el nostre riu
Portava l'aigua neta i el poble en bevia
I a poc a poc se l'ha anat descuidant
Fins convertir-lo en un desastre natural

(Pont): I en aquests temps que corren podem afirmar
Que ara tenim d'aigua la meitat que fa uns anys
I a més aquells que manen ens volen llevar
La poca aigua del Xúquer per a transvassar

(Tornada): Diguem NO! a la contaminació,
A deixar morir la joia
Volem que el riu segueisca amb vida
Volem ser els Fills del Xúquer

Ja no es veu l'aigua neta, ja no vénen les aus
I els peixos que hi havia ara ja ni els podem trobar
La vegetació abunda com la contaminació
Açò no pot ser, el que tenim és un femer!

(Pont i Tornada)

(Solo)

(Pont i Tornada)


LA PUTA REALITAT

És curiós com passa el temps i com passen les coses
Juguen a canviar fronteres, a decidir la història
Jo creia en aquells somnis que es feien realitat
Amb mags i fades, cavallers i dracs

(Tornada): Però la mateixa vida, dirigida per uns quants
T'enderröcka les idees, et fa passar-ho mal
Et convide a que no somies amb aquest món irreal
T'ha tocat viure la puta realitat...au al bar!

(Solo)

Aquest món màgic, que t'agradava somiar
És tan sols un reflexe d'aquesta societat
Els mags i les princeses, els cavallers i dracs
Són traficants i putes, i grans pesos pesats

(Tornada)

(Solo)

És curiós com passa el temps i com passen les coses
Juguen a canviar fronteres, a decidir la història
Jo creia en aquells somnis que es feien realitat
Amb mags i fades, cavallers i dracs

(Tornada)

Au al bar!


1492: LA CONQUESTA

La llum daurada del sol il·lumina un paisatge
Un cel tan blau com la mar on volen els ocells
Mirant cap a l'horitzó es distingeix un turó,
Mariners baixeu del vaixell que això és terra ferma.

Grups de soldats ben armats formen prop de la costa,
Es preparen per combatir el front de l'enemic
Fóu una victoria elegant, milers de natius derrotats
Que havien baixat cap al mar a rebre la visita.

(Pont): Els habitants, d'aquell paradís
Van perdre-ho tot, inclús la llibertat!

(Tornada): MAI! NO! Podran borrar!
les injustícies que feren als pobres;
MAI! NO! Podran callar!
les veus dels afectats.
Ningú pot manar sobre un altre,
perquè conquerim els germans?
Serà perquè la raça humana no és gens tolerant?
Ningú pot manar sobre un altre,
ningú té dret a esclavitzar
Com va fer l'antic amb aquells derrotats.

L'expedició de soldats explora el territori,
Al front de l'expedició un capità genovès
Caminant arriben a un vall, es distingeix un poblat
On els natius assassinats feien la seua vida.

Per l'interior del poblat hi ha poc signe de vida,
Sols dones, vells i xiquets amb por als invasors.
“agafeu sols el fonamental: les dones, l'or i el menjar;
que ens espera un llarg camí de tornada a casa”.

(Pont i tornada)

(Solo)

(Pont i tornada)


FLAMES

(Intro)

Flames dins del teu cor!!

Vaig buscant la manera de veure't
i apagar eixe foc que et crema i et crema,
vull calmar eixa forta tempesta
que et fa veure les coses d'una altra manera.

Rodejar el teu cos amb els braços,
Estimar-te a la nit tu plena de tendresa
I apagar la tempesta d'ahir
Amb la pau i harmonia d'avui.

(Pont): Però en lloc d'això em vas portar a un carreró sense sortida
Perquè confessara els meus errors del passat,
No volgueres escoltar les meues bones paraules
I et venjares de mi sense pietat...

(Tornada): Flames dins del teu cor, vaig encendre la flama apagada
Flames dins del teu cor, no mires els errors del passat
Sols vull estar amb tu, i apagar eixe foc que ara crema
Ser l'esclau del teu cor, ser l'esclau de les flames del teu cor!

Et contemple a la nit tota nua,
Les flames t'il·luminen baix la llum de la lluna,
Atresores tan enorme bellesa
Que se't pot comparar amb qualsevol deesa.

Sols desitge acaronar els teus pits
I mirant-te als ulls estimar-te a la nit
Convertir-me en l'esclau del teu sexe,
I cremar-me amb el foc de les teues passions.

(Pont i tornada)

(Solo)

A trenc d'alba la llum em desperta,
La tempesta ha passat i ara regna la calma
Altre cop me'n torne caminant
I pensant amb la dona que m'està matant.

No puc deixar de pensar amb ella,
Vull que siga feliç sense el foc que ara crema
I encara que no estiga junt a mi,
L'adoraré i la cuidaré des d'ací...

(Tornada)


MALEÏT COMPOSITOR

D´intel.ligència superior,
No és una ciència i té valor.
La seua arma és la clau de sol,
les notes la seua munició.

(Tornada): No sabem qui és,
Tan sols transmet sentiments.
Maleït desconegut...
Ell ens fa caure en la tentació,
serà la seua perdició.
Maleït compositor...

Aterroritza a tot un món,
La seua màgia no té color.
Ningú l'ha vist en cap racó,
Tan sols som víctimes del seu cor!

El seu poder és gran.
No dubtes que t'encantarà.
T'embruixarà sense raó.
Ell ens fa caure en la tentació,
serà la seua perdició.
Maleït compositor...

(Solo)

(Tornada)


MAI T'OBLIDAREM

(A Tomàs Català)

Era un dissabte de festa,
Tornàvem d'aquell concert
Va sorgir la notícia
Enmig d'un gran sobresalt

Era un veí del poble d'aquells especials
Que tantes voltes ens veia assajar

(Tornada): No hi ha dret que s'acabe la vida així
No hi ha dret que s'acabe tot amb tirs
No hi dret...

(Solo)

Era tan jove i ja veus
Tota una vida per davant
I sols per uns minuts
Li la van arrebatar

Llàgrimes de ràbia, impotència i dolor,
sempre et tindrem dins del nostre cor

(Tornada)

(Solo de piano)

Mai t'oblidarem...


ENDERROCKS

Aquest era el nostre somni des de xicotets,
Estar ací dalt i veure a tanta gent
La música surt sempre de dins del nostre cor, i ahí volem...
Que la reba tothom

(Pont): Sempre admiràvem aquells
Que amb el cor feien música d'ells
Sempre admiràvem aquells
Que amb llistons feien vaixells

(Tornada): No podem deixar que al rock li arribe la seua mort
Per això ajuda'ns tu un poc i crida ben fort
Enderrocks, lluitem per a reviure el rock!
Enderrocks, lluitem per ajudar un poc!

Quan toquem al nostre grup és tot un sentiment,
Sentim la música, sentim la nostra gent
Qui no busca mai la fama mai la trobarà, i si no...
Serem per admirar

(Pont i Tornada)

(Solo)

Enderrocks!!


AL VENT (RAIMON,1959)

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.


I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

(Tornada): La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor.
la vida pot ser eixe plor.

Però nosaltres al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

(Solo)

(Tornada)


PER NO OFRENAR

(Amb la col·laboració d'Anna Simeón)

Som d'una terra estimada per la seua gent
Terra de mar, cultura i sentiment
Terra de pobles i de jornalers també
Terra de rojos, terra de maulets

Som d'una terra on es parla català,
És simbol de la nostra llibertat
Va ser dels moros, va ser de Jaume I
Terra de rojos, terra de maulets

I a tots nosaltres ara ens toca cridar...

(Tornada): Terra estimada, terra del nostre temps
Terra cremada, per no ofrenar glòries a Espanya
Terra habitada pels riberencs
On encara hi perviu l'antic sentiment

(Solo de baix)

Som d'una terra destrossada per la seua gent
Terra de camps de golf i de diners
Terra d'asfalt i l'ombra d'estrangers també
Terra de blaus, terra de botiflers

Som d'una terra on es parla castellà
Que segles enrere se'ns va imposar
Terra que plora per reviure els temps passats
Terra de blaus, terra de condemnats

I és que quan ve d'Almansa el mal a tots alcança...

(Tornada)

Nua espere el meu estimat
Perdut en un viatge que no acaba mai
Junt la natura jo estaré esperant
Tota la dolçor que ell em portarà

I aquest llarg camí
El recorreré seguint l'estel
Que em guiarà per la terra que sagna
Cap a la llar de la meua estimada

Sóc la guardiana de tota la terra
Jo sóc la mare, jo sóc la mar
Tan sols desitge que arribes a mi
Corre estimat, espere poder-te abraçar

Estic ferit i no puc caminar
Se que la mort prompte se m'endura
Deixant una terra ferida i marcada
Se que mai més els teus llavis podré besar...

I és que quan ve d'Almansa el mal a tots alcança...

(Tornada i fi)